Davant de l'allau de notícies sempre negatives pel que fa referència a Cuba, vull obrir aquest espai de notícies relacionades amb aquesta illa del Carib, per mostrar que s'hi fan coses realment interessants i que no tot està relacionat amb la política. La primera notícia que tindrà l'honor d'encapçalar aquesta secció tractarà el mètode d'alfabetització "Yo, sí puedo".
Cuba, el primer territori lliure d'analfabetisme a Amèrica Llatina des de 1961, ha estès el programa d'alfabetització “Yo, sí puedo” a altres països llatinoamericans i del món, com a part de les seves missions internacionalistes. Tot i els seus limitats recursos econòmics, ha estat capaç de crear un mètode d'alfabetització audiovisual que permet aprendre a llegir i a escriure a persones adultes, a partir dels 15 anys, brindant a d'altres països, no només la possibilitat d'aplicació d'aquest mètode, sinó també recursos humans, cubans que instruïxen a les persones que oficiaran de mestres en els seus propis pobles.
Ni la pròpia Leonela Relys Díaz imaginava la transcendència de la seva aportació aquella nit d'abril de 2001 quan, il·luminada per la tènue llum d'una llum d'oli, va donar per acabada la cartilla encarregada. “En aquell moment, només vaig sentir que havia fet realitat una idea del Comandant. Complia una missió i res més, com fem tots els cubans.” Vuit anys després, aquell plançó s'ha convertit en un baobab immens, impredictible; i aquesta professora, radicada avui en l'Institut Pedagògic Llatinoamericà i Caribeny (IPLAC), confessa no haver-se adonat encara de la dimensió de la seva obra.
El mètode “Yo, sí puedo” utilitza diversos mètodes d'ensenyament, amb la utilització alternativa de la ràdio i la televisió, que ha permès arribar a un nombre de població analfabeta o sub-escolaritzada, emprant com exemple en les classes i materials didàctics, les activitats de la vida diària, la vida laboral i relacions del medi propi de cada país. A través de 65 video-clases, el participant aprèn, a part de llegir i escriure, a ser capaç de comprendre i contribuir a la transformació del context en el qual viu, impulsant la seva implicació en la societat. “Yo, sí puedo” empra un mètode que va des d'allò conegut (els números) cap allò desconegut (les lletres).
Han estat alfabetitzades per la via radial i televisiva més de 4 milions persones de 23 països (Veneçuela, Haití, Paraguai, Argentina, Mèxic, Equador, Bolívia, Brasil, Perú, Panamà, Guatemala, Uruguai, Hondures, Nicaragua, República Dominicana, Nova Zelanda, Moçambic, Nigèria, El Salvador, Colòmbia, Guinea Bissau i Guinea Equatorial, Timor Oriental). Per a possibilitar l'extensió i generalització del programa, s'han produït 14 versions del "Yo, sí puedo": vuit en idioma espanyol per a Veneçuela, Mèxic, Argentina, Equador, Bolívia, Colòmbia, Uruguai i Panamà; una en portuguès, una en anglès, les versions en quítxua i aimara per a Bolívia, en crioll per a Haití i en tetum para Timor Oriental.
A l'Estat espanyol la primera ciutat a aplicar aquest mètode ha estat Sevilla a través de diferents associacions i fundacions, sempre recolzades per l'Ajuntament. Per a més informació: http://www.yosipuedosevilla.org
Cuba, el primer territori lliure d'analfabetisme a Amèrica Llatina des de 1961, ha estès el programa d'alfabetització “Yo, sí puedo” a altres països llatinoamericans i del món, com a part de les seves missions internacionalistes. Tot i els seus limitats recursos econòmics, ha estat capaç de crear un mètode d'alfabetització audiovisual que permet aprendre a llegir i a escriure a persones adultes, a partir dels 15 anys, brindant a d'altres països, no només la possibilitat d'aplicació d'aquest mètode, sinó també recursos humans, cubans que instruïxen a les persones que oficiaran de mestres en els seus propis pobles.
Ni la pròpia Leonela Relys Díaz imaginava la transcendència de la seva aportació aquella nit d'abril de 2001 quan, il·luminada per la tènue llum d'una llum d'oli, va donar per acabada la cartilla encarregada. “En aquell moment, només vaig sentir que havia fet realitat una idea del Comandant. Complia una missió i res més, com fem tots els cubans.” Vuit anys després, aquell plançó s'ha convertit en un baobab immens, impredictible; i aquesta professora, radicada avui en l'Institut Pedagògic Llatinoamericà i Caribeny (IPLAC), confessa no haver-se adonat encara de la dimensió de la seva obra.El mètode “Yo, sí puedo” utilitza diversos mètodes d'ensenyament, amb la utilització alternativa de la ràdio i la televisió, que ha permès arribar a un nombre de població analfabeta o sub-escolaritzada, emprant com exemple en les classes i materials didàctics, les activitats de la vida diària, la vida laboral i relacions del medi propi de cada país. A través de 65 video-clases, el participant aprèn, a part de llegir i escriure, a ser capaç de comprendre i contribuir a la transformació del context en el qual viu, impulsant la seva implicació en la societat. “Yo, sí puedo” empra un mètode que va des d'allò conegut (els números) cap allò desconegut (les lletres).
A l'Estat espanyol la primera ciutat a aplicar aquest mètode ha estat Sevilla a través de diferents associacions i fundacions, sempre recolzades per l'Ajuntament. Per a més informació: http://www.yosipuedosevilla.org
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada